Quins són els reptes més urgents de l’Església a l’Amazònia?
Són molts, però el primer gran repte és avançar en els compromisos i desafiaments que plantejava el Sínode per a l’Amazònia. El sínode, que significa caminar junts, és fruit d’un procés d’anys. L’exhortació apostòlica del Papa Francesc, “Estimada Amazònia”,ja començava entreveure quins eren els reptes més significatius. En l’actual realitat emsembla important recordar els dos organismes eclesials que tenen un paper fonamental per animar tota quest procés a l’Amazònia: CEAMA i REPAM (Xarxa Eclesial Panamazònica).
La CEAMA comparteix missió amb la REPAM: formular un pla pastoral per a tota aquesta immensa regió, en la qual hi ha 104 jurisdiccions eclesiàsti ques amb presència de bisbes, sacerdots, religiosos, religioses, laics i laiques que comparteixen una missió evangelitzadora. La CEAMA vol aportar una mirada global de la regió i proposa pensar l’Amazònia com un tot. Com un gran bioma, un gran territori on l’Esglésiahade trencar fronteres. Això significa anar construint apostes comunes.
Diries que hi ha resistència a la tasca de l’Església a l’Amazònia?
Hi ha dues resistències. Una interna, ja que no totes les mirades són iguals ni van al’uníson, sinó que hi ha opinions diverses. Tot i que durant el Sínodeva haver-hi un ambient càlid i de respecte, no partí em del mateix punt de vista i el graude compromís amb l’Amazònia tampoc no és igual.
D’altra banda, hi ha resistències de caràcter econòmic i polític. Molts llocs on l’Església s’ha compromès amb els pobles indígenes amazònics són territoris molt disputats, fet que segurament comportarà dificultats amb els governs locals. Hi ha interessos comercials de les empreses extractoresiaixò entra en conflicte amb els drets i el bon viure dels pobles originaris.
Comes relaciona l’Església amb les comunitats amazòniques?
L’Amazònia és un territori molt important pera l’església amb una missió concreta d’evangelització. Iaixò no significa imposició, no significa una actitud neocolonialista, sinó que significa una presència de companyia i de proximitat. De fet, si hi ha alguna cosa que caracteritza a l’Església al’ Amazònia és la seva proximitat als pobles i a les comunitats.Una de les qüestions que planteja el Sínode és el tema de l’escolta. Realment hem escoltat el territori? És hora de començar a escoltar els crits dels pobles indígenes i de la terra. Si som capaços de prestar atenciópodrem escoltarel que ens han de dir.
Quin és el paper de les dones en la defensa de la Casa Comuna?
Aquí també tenim reptes urgents. Primer perquè l’Església no ha reconegutprou el paper de les dones. Les dones defensores de la natura exerceixen un lideratge important i tenen una presència molt significativa en les comunitats, són les grans articuladores i juguen un rol fonamental en la defensa dels seus propis drets i dels de les seves comunitats del territori.
Tot i que en aquests moments s’està produint una obertura i s’està guanyant pes, encara ocupen pocs espais de lideratgei de presa de decisions. Sento que encara queda molt camí per fer.
Què diries a la ciutadania perquè es comprometi amb l’Amazònia?
És fonamental fer que la ciutadania occidental connecti amb l’Amazònia. Pot ser que sent in que és una terra geogràficament i culturalment lluny anai, a vegades,és difícil fer que la gent s’involucri, que comprenguin que estem interconnectats amb altres territoris, amb altres realitats. És important convidar la ciutadania a sentir-la a prop, que comprenguin que el que passa a l’Amazònia té a veure amb la nostra realitat ambiental i amb la del planeta. Per aquesta raó és imprescindible recollir testimonis del nostre voltant perquè la gent s’hi pugui identificar i sent i la connexió que hi ha.
